sábado, 27 de febrero de 2010

Memoria Histórica II: Cuando eramos iguales.

Después de todo el debate que ha suscitado la nueva organización territorial de Catalunya, es bueno mirar hacia atrás para hacerse una idea de lo que los araneses reivindicamos.
El hecho que la Val d'Aran reclame un reconocimiento a nivel estatal, no es una utopía. Hubo una época que ya estábamos reconocidos y para muestra la imagen siguiente: se trata de un documento del Administrador General de La Havana en la que hace constar las personas que le van a acompañar a la ciudad cubana.
En la descripción de cada persona se puede constatar que le acompaña un castellano, dos aragoneses, un catalán y uno del Valle de Aran.
Por tanto el humilde cocinero Agustín Bada demuestra que en el 1773 estábamos considerados al mismo nivel que Castilla, Catalunya y Aragón.
Gracias Agustín.

Archivo General de Indias

miércoles, 10 de febrero de 2010

Memòria Istorica.

Vau era pena campar entà darrèr e veir a on ei er origen des problèmes entà deishar ben clares es conviccions, posicions e idèes de cadun.
D'a on ven eth problèma de que aué se mos volgue includir laguens dera Vegueria deth Alt Pirenèu?
Donques plan facil:

"Article 3 dera Lei d'Aran.
Era Val d'Aran non pòt restar includida ne cap division territoriau pròpria de Catalonha que non sigue era madeisha. En aqueri casi eth qué era descentralizacion dera Administracion dera Generalitat hèsque convenenta qu'era Val d'Aran s'intègre en era demarcacion de delegacions o de servicis territoriaus d'encastre supracomarcal, aguesti les cau incorporar en era sua denominacion era dera Val d'Aran."

Aguesta siguec era prepausa qu'aprovèc Convergencia damb era oposicion dera resta de grops representadi en Parlament de Catalunya.
Aguesti grops dera oposicion prepausauen aguest aute redigit:
"Era Val d'Aran non pòt restar includida ne cap division territoriau pròpria de Catalonha que non sigue era madeisha."
Vau era pena tamben arrebrembar es paraules dera alavetz Deputada e posterioraments Sindica Pilar Busquets de CDA entà deféner era postura Convergenta:

En çò que tanh ath segon paràgraf der article 3, eth mèn Grop parlamentari entén que mantíer sonque eth prumer cornportarie qu’era descentralisacion dera Administracion dera Generalitat aurie de crear ena Val d’Aran tot tipe de delegacions e servicis territoriaus parallelament entara Val d’ Aran, qu’açò tanben cornportarie era duplicitat burocratica e administrativa, que, per un aute costat, adreçada a ua poblacion tant petita, dilhèu non serie guaire efectiva. Aguesta Diputada que les parle considère, e eth mèn Grop parlamentari tanben ac entén atau, que damb era generositat que se contemple en article 20 deth Projècte, qu’especifique es competéncies e eth financament deth Conselh Generau, entara Val d’Aran ei mès positiu que tota era descentralisacion administrativa, que ara longa, per rasons òbvies, tanben seria ua carga entàs aranesi.


Ja ac vedetz, es qu'ara vòlen dar leçons de nacionalisme son es que mos meteren en aguesta situacion.
Visca era ipocrisia!

lunes, 8 de febrero de 2010

Quan s’acosta carnaval...

...tot s’hi val! O no...

Els aires de Carnaval bufen fort a la Vall d’Aran. La majoria dels regidors de Vielha van acabar la sessió plenària de l’Ajuntament amb cara d’incredulitat i sorpresa. Semblava com si Carnaval aquest any s’hagués avançat a l’equip de govern de Vielha (CDA-PP) i alguns s’haguessin disfressat més del compte. I és que resulta curiós i sorprenent observar com el PP votava a favor de defensar l’Estatut de Catalunya, a favor d’instar-se a si mateix a retirar el recurs d’inconstitucionalitat que té plantejat davant del TC, i a favor d’adherir-se a l’editorial conjunt de la premsa catalana “La Dignitat de Catalunya”. Embolica que fa fort, dirien alguns. Tots ells, acords que va presentar Unitat d’Aran – PSC al Ple de l’Ajuntament de Vielha e Mijaran.

Unitat d’Aran – PSC es va veure obligat a presentar aquets acords desprès que CDA de Vielha actués de forma deslleial envers el Síndic de la Vall, amb una actitud d’ambigüitat i defensa poc ferma de l’autogovern aranès. Ara bé, CDA també es va pujar a la carrossa amb el PP i va acabar donant suport a tots els acords presentats per UA-PSC. Més aviat perquè les circumstàncies l’obligaven, no fos cas que els caigués l’antifaç abans d’hora.

I és que CDA i PP creuen que la capacitat de mutació i d’actuar segons com bufa el vent és infinita mentre es sostenen al poder a Vielha. Per aquesta raó UA-PSC va decidir presentar aquests acords, i per això mateix cada partit ha quedat retratat. Però que no oblidin que, malgrat que ja s’acosta Carnaval, “la mona vestida de seda, mona se queda”. Perquè en política cada actor s’hi juga la credibilitat i la coherència política, i ningú es creu que CDA, i sobretot el PP de Vielha, actuessin segons les seves pròpies conviccions polítiques. I en aquest camp, malgrat apropar-nos a les festes de Carnaval, no tot s’hi val.

Roger Fort. Assessor Grup Polític Unitat d'Aran - PSC.

viernes, 5 de febrero de 2010

Aran independent

LA INDEPENDèNCIA DE LA Val d'Aran és una vella, i oculta, aspiració d'un reduït grup de romàntics aranesos, amb una acció decidida des de la Transició que ha servit per recuperar les institucions tradicionals de la vall, per destacar-ne la singularitat cultural i política i per obtindre un reconeixement a l'Estatut que seria impensable fa només uns quants anys.

Aran forma part administrativa de Catalunya gràcies a la voluntat dels seus ciutadans després que Jaume II els concedís Era Querimònia. Aquesta unió voluntària és molt pròpia de territoris fronterers que al llarg dels segles van ser objecte de disputa entre els sobirans d'un costat i l'altre (un cas semblant va passar amb Andorra i amb altres valls pirinenques) que es va acabar resolent gràcies a l'obtenció de certs privilegis i capacitat d'autogovern.

D'això fa molts anys i avui la Val d'Aran és un territori poc poblat que viu intensivament del turisme hivernal i que té en perill la llengua i la pervivència d'algunes de les seues més estimades tradicions culturals. En aquest context, i en el de la situació sociopolítica espanyola, sembla impensable un procés cap a la independència o, com diu el síndic, cap a un règim foral. La seua reacció és el reflex del malestar que genera la falta de sensibilitat cap a aquesta singularitat aranesa.

En algunes qüestions, la Generalitat actua amb Aran com el Govern central actua amb Catalunya: oferint-li recursos pressupostaris i autonomia administrativa mentre es pregunta, amb un gest de malestar: Què més volen, els aranesos? Molt afecte, com els catalans.

Juan Cal Sánchez
Director Executiu del Grup Segre

lunes, 1 de febrero de 2010

Visc a Calafell

En fin, la noticia lo explica todo, sin comentarios:


Vielha e Mijaran se hermanará con Calafell

VIELHA (LLEIDA), 28 Ene. (EUROPA PRESS) -

El pleno del Ayuntamiento de Vielha e Mijarán, celebrado ayer, aprobó, con los votos a favor de CDA y PP y la abstención de UA-PSC, iniciar el expediente de hermanamiento con el Ayuntamiento de Calafell (Tarragona).

Se constituirá próximamente una comisión que estará presidida por el alcalde y formada por los representantes de todos los grupos municipales y vecinos de Vielha. La voluntad de ambas ciudades es establecer y consolidar el conocimiento mutuo, la cooperación y el intercambio de experiencias como ciudades turísticas, de progreso y de cultura.

El Ayuntamiento de Vielha e Mijaran también está hermanado con los núcleos franceses de Saint Gaudens y Saint Girons, aunque según el alcalde, Pau Perdices, en esos casos es más complicado realizar acciones comunes de colaboración.

El Ayuntamiento de Calafell se mostró dispuesto desde el principio a mantener iniciativas complementarias en los campos del ocio y el deporte, tales como estancias dedicadas a la práctica de la vela o el esquí. Para el alcalde, la opción es perfectamente factible dado el interés de los dos consistorios para llevarlo a cabo.

Calafell, al igual que Vielha, es una población turística que, a pesar de ser unas diez veces mayor que Vielha, puede ser complementaria y un ejemplo en temas como la aplicación de normativas, el proceso de informatización o el hecho de aunar esfuerzos para conseguir un mismo objetivo.