Estimada Pepita

En tot campar ua image dera tardor tamb es arbes de colors òcres auriòs, marrons e iranges en mèn pensament as apareishut tu. Rebrembi un des dies que pujauem caminant, un dia de hèsta, anauem comentant cò qu’ ère d’ important transméter as mainatges es nòsti valors e er amor pera nòsta tèrra e era nòsta istòria. Enes tues paraules tostemp i trapaua prigonditat e sentiment, ère un plaser conversar tamb tu. T’exaltaues e se t’enlumenaue era cara, quan m’ explicaues es tues sensacions en tot passejar peth bòsc e que gràcies ara tua gran capacitat d’ obsevacion, descorbies cornèrs inimaginables e tot un mon magic de flors, arbes e animaus . Me didies que t’agradarie deishar escrit tot acò, entà qu’es mainatges sabessen era tua gratitud deuant d’aguesta meravelha qu’ei era natura.
Es tue istòries, condes e libres son constància dera tua sensibilitat e amor pera Val d’Aran e nosates qu’auem estat apròp tòn, non dubtaram en complir eth tòn desir. Ei a part, un aunor saber que compdam ena nòsta Val, tamb persones coma tu, qu’an lutat tant peth nòste país.
Destacar era tua labor hèta coma Conselhèra de Cultura deth Conselh Generau d’ Aran pendent es ans 1994-95 e ath long dera tua vida participant de forma desinteresada en fòrça actes e institucions qu’en trenalhat pera preservacion dera nòsta istòria e eth nòste auviatge. Atau ac haram a saber as que mos precedissen entà que restes en sòn còr atau madeish coma ès en nòste. 

Cristina

Era tua senzilhesa, preséncia e ellegància tostemp restaràn ena mia memòria. M’agradaue veir, quan recebies bèra loança nòsta pes tòns escrits, com mos campaues tamb ua guardada timida e se t’ escapaue un arrir carinhós de complaença e agraïment.
Auies ua gran vertut que jamès desbrembarè, era abilitat entà méter patz e cercar era armonia en situacions de discòrdia. Non suportaues es enfrontaments e tamb bones paraules e decision sabies trapar er equilibri entre nosati. Gràcies per tot.

Tina