Invierten 160.000 euros en soterrar los contenedores de Vielha y Salardú El Gobierno soterrará los contenedores de Vielha e Mijaran y Salardú, en Val d'Aran, con una inversión de 160.000 euros previstos en el Plan E del Ejecutivo para fomentar la economía sostenible. EUROPA PRESS. 21.07.2010
El Gobierno soterrará los contenedores de Vielha e Mijaran y Salardú, en Val d'Aran, con una inversión de 160.000 euros previstos en el Plan E del Ejecutivo para fomentar la economía sostenible. Se han iniciado los trabajos con una inversión de 100.000 euros, procedentes del fondo estatal. La colocación de los contenedores es competencia municipal. El Conselh Generau d'Aran dispone de una flota de camiones capacitada, compuesta de tres nuevos camiones para la recogida de basuras de los contenedores soterrados.
Vos dèishi damb era part deth recors que hec eth PP contra er Estatut e qu'afècten ara Val d'Aran. Per sòrt non les an dat era arrason. Mès ei un bon exemple deth que pensen deth nòste país:
AL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL
D. FEDERICO TRILLO-FIGUEROA MARTÍNEZ-CONDE, Abogado del Ilustre Colegio de Madrid (colegiado número 29471), domiciliado a efecto de notificaciones en Carrera de San Jerónimo, 40, Madrid, Diputado del Grupo Parlamentario Popular del Congreso de los Diputados, Comisionado por los Excmos. Sres. Diputados que a continuación se relacionan: D. Mariano Rajoy Brey…
… vengo a interponer RECURSO DE INCONSTITUCIONALIDAD contra los preceptos que más adelante se determinarán del nuevo Estatuto de Autonomía de Cataluña, aprobado por Ley Orgánica 6/2006, de 19 de julio y publicado en el Boletín Oficial del Estado de 20 de julio de 2006.
Son objeto de impugnación los siguientes:
ARTÍCULO 11. ARÁN
1-El pueblo aranés ejerce el autogobierno mediante el presente Estatuto, el Conselh Generau de Aran y las demás instituciones propias.
2-Los ciudadanos de Cataluña y sus instituciones políticas reconocen a Arán como una realidad occitana dotada de identidad cultural, histórica, geográfica y lingüística, defendida por los araneses a lo largo de los siglos. El presente Estatuto reconoce, ampara y respeta esta singularidad y reconoce Arán como entidad territorial singular dentro de Cataluña, la cual es objeto de una particular protección por medio de un régimen jurídico especial.
ARTÍCULO 36. DERECHOS CON RELACIÓN AL ARANÉS
1-En Arán todas las personas tienen el derecho a conocer y utilizar el aranés y a ser atendidas oralmente y por escrito en aranés en sus relaciones con las Administraciones públicas y con las entidades públicas y privadas que dependen de las mismas.
2-Los ciudadanos de Arán tienen el derecho a utilizar el aranés en sus relaciones con la Generalitat.
3-Deben determinarse por ley los demás derechos y deberes lingüísticos con relación al aranés.
Coneishuda era nefasta noticia d'ager sus es retalhades pressupostària deth Govern de España, que coma tostemp pagam es madeishi, è pensat començar aguest hiu entà da-les idies, veiguen era mancança que han d'eres. Era mia aportacion ei estauviar entre 7,7 e 9,2 milions d'èuros que costarà era variant de Vielha, ua òbra impausada tamb nocturnitat e sense consens peth nòste estimat Ajuntament. Demoram es vòstes aportacions.
Èm a punt d’assistir a un des mès grani errors de planificacion de Vielha e Mijaran. Er equip de govèrn de manèra unilaterau a decidit eth nau traçat dera variant dera carretera C-28, ne mos an informat as ciutadans ne ath grop d'Unitat d'Aran, e çò qu'ei mès grèu: non an valorat d’autes alternatiues.
Era solucion prepausada non supause cap desliurèr entà eth trànsit que ven pera carretera N-230 e non ei pas ua solucion sostenible ambientauments. Ei mès, serà era prumèra variant des darrèrs ans que passe pendent mès de 1 quilomètre per zòna urbana.
Entà agreujar mès era situacion es coches passaràn a escassi 10 mètres dera escòla mairau e dera nau zòna esportiua, sense condar era afectacion as viuendes de Proteccion oficiau e d’auti abitatges.
Eth futur deth nòste municipi aurie de passar per ua variant que dèsse solucion ath transit puntuau en epòques d’afluéncia toristica e ath transit pesat que quauque dia circularà pera C-28. Per qué non ac estudiam entre toti?
Era solucion dilhèu passarie per ua via semisosterranha qu’evitarie eth fòrt impacte ambientau que supausarà eth traçat prepausat per Convergència e PP.
Çò de mès estonant ei qu’açò non s’a pas demanat, non sabem pas es rasons, mès ei paradoxau que dempús se demane un tunèl de 8 quilomètre ena carretera N-230.
Aute punt preocupant ei que aguesta variant siguec prepausada en es ans 80, descartada pendent fòrça ans per govèrns de Convergéncia, e qu’ara s’impose per decret.
Ei fòrça frustrant èster en un Ajuntament estant era lista mès votada e que eth grop que governe se somete ar unic còsso que les da era majoria. Mès ei desesperant que prenguen decisions sense retorn des que ac van a patir toti es que vien darrèr nòste.
Ei eth moment dera movilizacion entà arturar aguesta bestiesa. O dilhèu pensatz que non ac cau?
Ei enes vòstes mans, nosati haram tot çò que sigue possible.
Se bèra causa definís era societat aranesa ei era sua solidaritat e voluntarisme.
Pensatz que cada 3 segons quauquarrés a de besonh sang en Catalunya, e ara imaginatz que ei quauqu'un qu'estimatz o vosati madeishi. Per açò aué vos volem convidar ara caminada qu'a organizat era Associacion de Donants de Sang dera Val d'Aran entath dissabte 10 d'Abriu, e tanben tara jornada de donacion deth deluns 12 d'abriu. Vos i demoram a toti!
Después de todo el debate que ha suscitado la nueva organización territorial de Catalunya, es bueno mirar hacia atrás para hacerse una idea de lo que los araneses reivindicamos. El hecho que la Val d'Aran reclame un reconocimiento a nivel estatal, no es una utopía. Hubo una época que ya estábamos reconocidos y para muestra la imagen siguiente: se trata de un documento del Administrador General de La Havana en la que hace constar las personas que le van a acompañar a la ciudad cubana. En la descripción de cada persona se puede constatar que le acompaña un castellano, dos aragoneses, un catalán y uno del Valle de Aran. Por tanto el humilde cocinero Agustín Bada demuestra que en el 1773 estábamos considerados al mismo nivel que Castilla, Catalunya y Aragón. Gracias Agustín.
Vau era pena campar entà darrèr e veir a on ei er origen des problèmes entà deishar ben clares es conviccions, posicions e idèes de cadun.
D'a on ven eth problèma de que aué se mos volgue includir laguens dera Vegueria deth Alt Pirenèu?
Donques plan facil:
"Article 3 dera Lei d'Aran.
Era Val d'Aran non pòt restar includida ne cap division territoriau pròpria de Catalonha que non sigue era madeisha. En aqueri casi eth qué era descentralizacion dera Administracion dera Generalitat hèsque convenenta qu'era Val d'Aran s'intègre en era demarcacion de delegacions o de servicis territoriaus d'encastre supracomarcal, aguesti les cau incorporar en era sua denominacion era dera Val d'Aran."
Aguesta siguec era prepausa qu'aprovèc Convergencia damb era oposicion dera resta de grops representadi en Parlament de Catalunya.
Aguesti grops dera oposicion prepausauen aguest aute redigit:
"Era Val d'Aran non pòt restar includida ne cap division territoriau pròpria de Catalonha que non sigue era madeisha."
Vau era pena tamben arrebrembar es paraules dera alavetz Deputada e posterioraments Sindica Pilar Busquets de CDA entà deféner era postura Convergenta:
En çò que tanh ath segon paràgraf der article 3, eth mèn Grop parlamentari entén que mantíer sonque eth prumer cornportarie qu’era descentralisacion dera Administracion dera Generalitat aurie de crear ena Val d’Aran tot tipe de delegacions e servicis territoriaus parallelament entara Val d’ Aran, qu’açò tanben cornportarie era duplicitat burocratica e administrativa, que, per un aute costat, adreçada a ua poblacion tant petita, dilhèu non serie guaire efectiva. Aguesta Diputada que les parle considère, e eth mèn Grop parlamentari tanben ac entén atau, que damb era generositat que se contemple en article 20 deth Projècte, qu’especifique es competéncies e eth financament deth Conselh Generau, entara Val d’Aran ei mès positiu que tota era descentralisacion administrativa, que ara longa, per rasons òbvies, tanben seria ua carga entàs aranesi.
Ja ac vedetz, es qu'ara vòlen dar leçons de nacionalisme son es que mos meteren en aguesta situacion.
Visca era ipocrisia!
Els aires de Carnaval bufen fort a la Vall d’Aran. La majoria dels regidors de Vielha van acabar la sessió plenària de l’Ajuntament amb cara d’incredulitat i sorpresa. Semblava com si Carnaval aquest any s’hagués avançat a l’equip de govern de Vielha (CDA-PP) i alguns s’haguessin disfressat més del compte. I és que resulta curiós i sorprenent observar com el PP votava a favor de defensar l’Estatut de Catalunya, a favor d’instar-se a si mateix a retirar el recurs d’inconstitucionalitat que té plantejat davant del TC, i a favor d’adherir-se a l’editorial conjunt de la premsa catalana “La Dignitat de Catalunya”. Embolica que fa fort, dirien alguns. Tots ells, acords que va presentar Unitat d’Aran – PSC al Ple de l’Ajuntament de Vielha e Mijaran.
Unitat d’Aran – PSC es va veure obligat a presentar aquets acords desprès que CDA de Vielha actués de forma deslleial envers el Síndic de la Vall, amb una actitud d’ambigüitat i defensa poc ferma de l’autogovern aranès. Ara bé, CDA també es va pujar a la carrossa amb el PP i va acabar donant suport a tots els acords presentats per UA-PSC. Més aviat perquè les circumstàncies l’obligaven, no fos cas que els caigués l’antifaç abans d’hora.
I és que CDA i PP creuen que la capacitat de mutació i d’actuar segons com bufa el vent és infinita mentre es sostenen al poder a Vielha. Per aquesta raó UA-PSC va decidir presentar aquests acords, i per això mateix cada partit ha quedat retratat. Però que no oblidin que, malgrat que ja s’acosta Carnaval, “la mona vestida de seda, mona se queda”. Perquè en política cada actor s’hi juga la credibilitat i la coherència política, i ningú es creu que CDA, i sobretot el PP de Vielha, actuessin segons les seves pròpies conviccions polítiques. I en aquest camp, malgrat apropar-nos a les festes de Carnaval, no tot s’hi val.
Roger Fort. Assessor Grup Polític Unitat d'Aran - PSC.
LA INDEPENDèNCIA DE LA Val d'Aran és una vella, i oculta, aspiració d'un reduït grup de romàntics aranesos, amb una acció decidida des de la Transició que ha servit per recuperar les institucions tradicionals de la vall, per destacar-ne la singularitat cultural i política i per obtindre un reconeixement a l'Estatut que seria impensable fa només uns quants anys.
Aran forma part administrativa de Catalunya gràcies a la voluntat dels seus ciutadans després que Jaume II els concedís Era Querimònia. Aquesta unió voluntària és molt pròpia de territoris fronterers que al llarg dels segles van ser objecte de disputa entre els sobirans d'un costat i l'altre (un cas semblant va passar amb Andorra i amb altres valls pirinenques) que es va acabar resolent gràcies a l'obtenció de certs privilegis i capacitat d'autogovern.
D'això fa molts anys i avui la Val d'Aran és un territori poc poblat que viu intensivament del turisme hivernal i que té en perill la llengua i la pervivència d'algunes de les seues més estimades tradicions culturals. En aquest context, i en el de la situació sociopolítica espanyola, sembla impensable un procés cap a la independència o, com diu el síndic, cap a un règim foral. La seua reacció és el reflex del malestar que genera la falta de sensibilitat cap a aquesta singularitat aranesa.
En algunes qüestions, la Generalitat actua amb Aran com el Govern central actua amb Catalunya: oferint-li recursos pressupostaris i autonomia administrativa mentre es pregunta, amb un gest de malestar: Què més volen, els aranesos? Molt afecte, com els catalans.
En fin, la noticia lo explica todo, sin comentarios:
Vielha e Mijaran se hermanará con Calafell
VIELHA (LLEIDA), 28 Ene. (EUROPA PRESS) -
El pleno del Ayuntamiento de Vielha e Mijarán, celebrado ayer, aprobó, con los votos a favor de CDA y PP y la abstención de UA-PSC, iniciar el expediente de hermanamiento con el Ayuntamiento de Calafell (Tarragona).
Se constituirá próximamente una comisión que estará presidida por el alcalde y formada por los representantes de todos los grupos municipales y vecinos de Vielha. La voluntad de ambas ciudades es establecer y consolidar el conocimiento mutuo, la cooperación y el intercambio de experiencias como ciudades turísticas, de progreso y de cultura.
El Ayuntamiento de Vielha e Mijaran también está hermanado con los núcleos franceses de Saint Gaudens y Saint Girons, aunque según el alcalde, Pau Perdices, en esos casos es más complicado realizar acciones comunes de colaboración.
El Ayuntamiento de Calafell se mostró dispuesto desde el principio a mantener iniciativas complementarias en los campos del ocio y el deporte, tales como estancias dedicadas a la práctica de la vela o el esquí. Para el alcalde, la opción es perfectamente factible dado el interés de los dos consistorios para llevarlo a cabo.
Calafell, al igual que Vielha, es una población turística que, a pesar de ser unas diez veces mayor que Vielha, puede ser complementaria y un ejemplo en temas como la aplicación de normativas, el proceso de informatización o el hecho de aunar esfuerzos para conseguir un mismo objetivo.
Delàger eth alcalde de Barcelona Jordi Hereu, anoncièc era intencion dera ciutat comtau d'aspirar a organizar es jòcs olimpics d'iuèrn der an 2022. Aguesta noticia deishèc dehòra de jòc ara majoria des fòrces dera oposicion en Ajuntament de Barcelona, sustot a Convergéncia. Peth moment no s'a hèt public cap tipe de projècte; mès eth nòste Síndic ja s'a aufrit entà qu'era Val d'Aran sigue part ena iniciatiua. Ei ua grana oportunitat entà que eth nòste país pogue dar un gran saut endauant en materia d'infraestructures, promocion toristica, creacion de lòcs de trabalh... Mès, e eth nòste Ajuntament? Donques çò d'unic que se sap ei que ja a començat, damb eth sòn abituau sectarisme e frontisme, en tot sajar de començar ua guerra tamb era Cerdanya. Quina pòga vision. Es Jòcs d'iuèrn an sufisentes disciplines coma entà poder està includides tant era Cerdanya coma era Val d'Aran. Ei ora de júnher esfòrci e non de crear batalhes territoriaus. Se eth actuau Ajuntament de Vielha non vò collaborar en aguesta iniciatiua auem un grèu problèma. Eth grup municipau d'Unitat d'Aran òc qu'ei disposat a trabalhar en aguest sens. Sonque ua causa entà acabar, serie fòrça polit qu'eth nòm oficiau dera Candidatura includisse eth nòste país: Barcelona-Pirineus-Aran.
Ara fin a arribat eth Google Street View ara Val d'Aran. Ac podetz campar ena pagina de Goggle Maps. Podetz hèr ua visita virtuau per ua grana part deth nòste País. A gaudi'c.
Era vertat sus eth Plan Director Urbanistic dera Val d’Aran ei qu’ei eth resultat dera aplicacion deth Plan territoriau de Naut Pirenèu e Aran aprovat en 2006 tamb eth supòrt de toti es Ajuntaments e deth Conselh Generau d’Aran, governat en aquera epòca per Convergéncia. Aguest Plan Urbanistic, qu'ei en exposicion publica actuauments, ei eth que mercarà es directritzes basiques de creishement e usi deth territòri deth nòste país. Era figura de planificacion que definirà es requalificacions de terrens seràn es Plans que redigiràn cada Ajuntament, mes coneishudi coma Plan de Ordenacion Urbanistica Municipau (POUM ).
Mès, a qué se dedique Convergéncia? Donques a convocar reunions entà díder que era Generalitat e eth Conselh vòlen imposar aguest Plan. Çò que non diden ei que es redactors an hèt entrevistes e an demanat informacion a toti es Ajuntaments der Val d’Aran. D’aguesta recuelhuda d’informacion ges per exemple era prepausa de hèr era variant de Vielha per deuant dera escòla mairau e deth airau esportiu, d'auta “bona” pensada deth nòste Ajuntament. Ara ei eth moment de precisar aguest Plan e apraiar es errors que i age. Per qué estan tan indignadi quauqui cargues elegidi de Convergéncia? Donques perque non s’a includit en aguest plan prepauses entà hèr airaus d’expansion en determinades parcèles, ja sabetz a que me referisqui. Çò que non expliquen ei qu’açò de requalificar terrens non ei pas era finalitat deth Plan, açò ac definirà eth POUM qu’a d'elaborar eth Ajuntament.
Tanben se definissen es infraestructures deth territòri. Coma per exemple es alternatiues ara carretera N-230, ues prepauses acordades per consensus de toti es grups politics e qu’an estat recuelhudes pes redactors.
En definitiua un aute exemple dera demagogia e era confusion permanent de Convergéncia, en condes d’aportar causes ad aguest país, sonque pensen en mete-i huec. Per cèrt, quin ei eth modèl de creishement que prepausen tath nòste País? Dilhèu eth madeish d'aguesti ans? Serie bon de sabé'c.
Ayer se celebró el pleno del Ayuntamiento de Vielha e Mijaran. En él se aprobó una modificación de crédito de más de 1 millón de euros, si habéis leído bien más de 170 millones de pesetas. ¿En que se gastan, en estos tiempos de crisis el equipo de gobierno de Convergencia y Partido Popular, este dinero de todos?
Renovando el contrato de la empresa de arquitectos hasta fin de año en un momento que no se tramita ninguna licencia en la oficina técnica: 28.000 euros.
Incremento de proyectos mal planificados por parte del Ayuntamiento. Entre ellos cabe destacar: La reforma de los cuarteles militares, Aceras del hospital, Cementerio, Skate Park, Ascensor y Frontón. Un total de 126.000 euros.
Estudio para realizar una radio municipal: 6.000 euros.
Proyecto para la reforma del cine de Vielha: 60.000 euros.
En total casi 37 millones de pesetas atribuibles a mala gestión y proyectos inútiles.
Todo el mundo debería saber que el arquitecto cobra casi 15 millones de pesetas fijas al año, pero todos los proyectos que realiza los cobra aparte. Entre estos proyectos se encuentran los que por imprevisión nos han costado 21 millones de pesetas.
También se destina una partida de unos míseros 30.000 euros para contratar a gente que está pasando dificultades económicas. Nos parece que esta partida debería ser bastante superior al pírrico 3% que supone de esta modificación.
Esta es la política del Ayuntamiento de Vielha: 22% de mala gestión, 3% de gasto social.
Eth gran auanç d’aguesti darrèri ans en nòste mon a estat era socialitzacion dera tecnologia, açò qu'a permetut ara grana part dera gent accedir ara informacion. Coma toti es estruments, son boni o dolenti segontes er us que se li da. Un exemple d'aguest auanç son es webs institucionaus que permeten ath ciutadan d’informar-se des activitats des administracions e poder hèr tramits en linha. Açò s’enten coma un servici public que pagam toti. Mès, a on i a era perversion deth sistèma? Donques en çò que hè er Ajuntament de Vielha e Mijaran, utilizar era plana web publica entà criticar ara oposicion e hèr politica barata coma hec eth 20 d’agost, acusant a Unitat d’Aran de mala gestion, part que reprodusim literalaments:
“Eth tarcumèr ère eth resultat dera incorrècte gestion enes òbres d’adaptacoin deth solar des casèrnes militares en un parcatge, iniciat en 2007, en tot èster alavetz Alcalde de Vielha, Juan Riu er actual cap dera oposicion d’Unitat d’Aran”.
Mès se non n’auessen pro, se dediquen a hèr promocion deth sòn partit en següent paragraf:
“Era recuperacion païsagistica e ambientau der espaci fluviau dera Garona entà Vielha e Mijararn ei ua apòsta que hec Convergéncia Democratica Aranesa (CDA) en an 2006 per part der ex-Sindic d’Aran, Carlos Barrera”
Non i a paraules entà descríuer aguesta manipulacion dera web institucionau der Ajuntament, ei un hèt que non se vedie ne en es tempsi deth NODO. Çò de coriós ei que tan lèu que Convergencia deishèc eth govèrn deth Conselh Generau d'Aran, abandonèc era sua web ara que se voletz accedir veiratz que ja non existís. Ac podetz sajar ena adreça http://www.convergenciaran.org e dempús s'aumplissen era boca de naues tecnologies. De vertat que estam fòrça estonats d’aguesta actitud partidista e demagogica, supausam que dempús d’auer hèt eth pacte tamb eth PP se deuen creir tamb dret a hèr quinsevol causa. Mès çò de grèu ei que totes aguestes accions sectaries les realizen tamb sòs publics en lòc de publica-les ena sua web inexistent: Ua vergonha Tecnologica.
Bueno, ya habéis visto que a veces merece la pena esperar el devenir de los acontecimientos para demostrar el tipo de “gobierno” caótico en el que está sumido Vielha e Mijaran. El último ejemplo ha sido la suspensión unilateral de la iniciativa denominada “Vielha en Carrèr”. Os expongo brevemente la cronología para que os hagáis una composición de lugar:
El Ayuntamiento convoca una reunión con los comerciantes de Vielha que más bien fue un mitin y en la que se les llegó a faltar el respeto a muchos de ellos.
A raíz de esta reunión, los comerciantes deciden formar una asociación para defender sus derechos en particular y los del municipio en general.
Como en la asociación hay algún miembro del grupo municipal de Unitat d’Aran, entre los que me cuento, se nos acusa de manipular dicha asociación. ¿Es que no tenemos derecho a estar en esta colectivo los que además de dedicarnos a nuestros negocios hacemos hueco en nuestros menesteres para trabajar por nuestro municipio? O, ¿quizás el problema es que del grupo de Convergencia no hay ningún comerciante? Algunos se sabe de que viven, pero los asistentes a esa reunión por parte del Ayuntamiento tienen nómina pagada de nuestros bolsillos. Por cierto, en la junta directiva de la asociación no hay ningún cargo electo de UA.
Después de sucesivas reuniones de la junta con el Ayuntamiento, se convoca una reunión con todos los miembros de la asociación en la que los dos alcaldes asalariados del Ayuntamiento muestran su satisfacción por la iniciativa de cerrar los sábados de agosto las calles de Vielha al tráfico de vehículos.
Comienzan a aparecer comunicados del equipo de gobierno atribuyéndose el mérito de la iniciativa y que transcribimos literalmente:
Tot ei prèst entà qu’eth dissabte dia 8 d’agost se dongue era gessuda ara iniciatiua Vielha en Carrèr organizada per Ajuntament de Vielha e Mijaran e era Associacion deth Comèrç de Vielha damb era collaboracion deth Grèmi d’Ostalaria dera Val d’Aran.
Er Ajuntament de Vielha e Mijaran amassa tamb era Associacion Comerciants Vielha-Mijaran e eth grèmi d´osteleria dera Val d´Aran an premanit un programa pilot nomenat "VIELHA EN CARRÈR"
Después de la primera experiencia y vistos algunos errores que se podrían haber subsanado fácilmente y un sospechoso aluvión de cartas en la prensa, el Ayuntamiento decide suspender el programa y lo hace saber de esta manera: “Eth programa pilot iniciat "Vielha en Carrèr", gessut dera inicitiva dera recent creada Associacion de Comerciants de Vielha, eth Grèmi d´Osteleria e er Ajuntament de Vielha amassa tamb era collaboracion deth Conselh Generau d´Aran, s´a suspès cautelarment enquià naua data".
Os dais cuenta que en este comunicado ya no aparece el Ayuntamiento en primer lugar. Es más, podéis ver como después de la suspensión también aparece el Conselh Generau que hasta entonces no había sido considerado. Es de una bajeza moral a la que por desgracia nos tienen acostumbrados el equipo de gobierno de PP+CDA.
En definitiva, son las consecuencias de tener un Ayuntamiento débil y tricéfalo que no se siente legitimado para tomar decisiones fruto del propio pacto entre Convergencia y PP. Gobernar significa tener iniciativa y cuando te equivocas rectificar y no pasar el muerto a todos los demás. Otro de los problemas es que cada uno de los tres “alcaldes” con sueldo, tiene un criterio diferente y en vez de consensuar sus acciones, aprovechan cuando falta alguno de ellos para imponer sus ideas y de paso colgarse alguna medallita. Algún dia explicaremos el esperpéntico episodio de los cuarteles militares, un show total. Desde el grupo de Unitat d’Aran queremos mostrar nuestro apoyo a la asociación de Comerç de Vielha e Mijaran y les animamos para que continúen trabajando por el bien del municipio, subsanando las deficiencias que hubo en la organización de Vielha en Carrèr, que aunque hayan sido responsabilidad del Ayuntamiento, si no lo hacen ellos que no esperen que el consistorio las arregle. Ya veis cuales son las consecuencias de la Tricefalia del municipio. Por cierto, la iniciativa de Vielha Activa, una de los más estrepitosos fracasos de este Ayuntamiento, parece ser que se va a continuar haciendo, así como el macrobotellón de Fin de Año. Sería bueno que alguien explicara la razón de la continuidad de este evento. Poderoso Caballero.
Ara fin auem un nau modèl de finançament entà Catalunya, e per tant entà Aran.
Es chifres que van gessent enes mieis e es qu’an dat es partits politics son fòrça esperançadores. Mos vam apropant a un modèl federal coma eth que i a en Alemanha, en auti tempsi sistèma a seguir per CiU.
Mès ei estonant que era coalicion se opause a d’aguest modèl quan eth PP, eth sòn sòci en Vielha e Mijaran, a tornat a violentar era convivéncia per çò que reberà Catalunya. Que luenh demore aqueth pacte deth Majestic en eth que ne Convergencia conseguic tant, ne eth PP dèc çò qu’ère just entà disminuir eth deficit fiscau de mès de 15.000 milions d’euros qu’a Catalunya.
Ei normal que era Presidenta Aguirre s'opause a d’aguest acòrd, ja que Madrid pèrd part des privilègis de postguerra. Mès es autes comunitats governades peth PP estan encantades, pr’amor que arreceberàn fòrça mès sòs.
E digui que Convergencia s’enganhe, e mos enganhe, pr’amor que saben perfèctaments qu’ei un finançament just qu’auessen signat sense problèmes se ara governèssen. Acusen as tres partits deth govèrn de “Botiflers”, ja i tornam a repartir carnets de boni catalans e aranesi. Mès a un an des eleccions es grani estrategues de CiU deuen creir qu’ei era milhor manèra de guanhar vòts.
Vos prepausi que liegetz aguestes dues biografies:
Va néixer a Vic (Osona) l’any 1969.
Llicenciat en dret per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Ha treballat en una empresa de distribució d’aliments, en una entitat financera, en un despatx d’advocats i en una consultoria.
Va ser militant de la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC) i membre de la junta de govern i del claustre de la UAB.
Nascut a Barcelona el 24 de setembre de 1950. Casat, amb dos fills. Resideix a Barcelona. És doctor en Ciències Econòmiques i Empresarials, i catedràtic d’Hisenda Pública de la Universitat de Barcelona. Ha estat director de l’Institut d’Economia de Barcelona. Especialista en hisenda autonòmica i local, economia de l’Estat del Benestar i economia regional; és autor de nombrosos estudis i publicacions sobre aquestes matèries.
Ha estat membre de la Sindicatura de Comptes de Catalunya entre els anys 1984 i 1989. Elegit diputat al Parlament de Catalunya pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) en la quarta (1992), la setena (2003) i la vuitena (2006) legislatures. Membre de la Comissió Mixta de Valoracions Estat-Generalitat (1989-1996). Ha estat el membre espanyol del Tribunal de Comptes Europeu des del 1994 fins al 2000. Secretari de Política Econòmica de la Comissió Executiva del PSC.
Era prumèra correspon ath responsable d’economia de Convergencia, Quico Homs. (Hònt: Centre d’Estudis Jordi Pujol). Era segona correspon a Antoni Castells (Hònt: Generalitat de Catalunya) Vosati jutjaratz qui ei eth mès cresible.
Lo que estaba cantado se ha acabado produciendo. Un vecino de Vielha ha perdido la vida en la infausta N-230, mis más sentidas condolencias para los familiares y amigos. Si los responsables de la eterna dilación en la mejora de esta vía tuvieran conciencia, esta vida pesaría sobre ella como los miles de camiones que transitan por esta carretera.
Visto que los responsables del Ministerio de Fomento hacen oídos sordos a las reclamaciones de nuestro pueblo, ¿Qué más podemos hacer como araneses? Pues bien, la única solución que veo es declarar el tramo entre el túnel y Vielha, no apto para el tránsito de camiones de transporte internacional.
Que nadie se tome esto como un ataque a los profesionales del transporte o a la gente que directa o indirectamente viven de ello, pero llega un momento que para solucionar problemas ya no valen las palabras ni las quejas y hay que pasar a las acciones. Desde los sindicatos de transporte también deberían ejercer presión ante la precariedad de esta vía.
Ahora bien, ¿se puede prohibir la circulación de camiones?, pues si, se puede. ¿Quién puede ejecutar esta prohibición? Pues de momento lo puede hacer la Generalitat, pero, aquí entramos en el tema del artículo anterior. Una vez aprobada la nueva Lei d’Aran, la potestad la tendrá el ConselhGenerau en el ámbito de la Protección Civil. Es tan sólo un ejemplo de lo importante que es esta ley para nuestro País.
Esperemos que el tema se solucione con celeridad y que esta muerte sea la última y como mínimo que sirva para algo.
Por cierto, al lumbreras que diseño el cartel y la frase de "Tramo de concentración de accidentes", es para abrir un proceso penal contra el, da la impresión de que te obliguen a tener un accidente en este tramo, quizás fue otra genial idea de la eurodiputada, esperemos que por mucho tiempo, Magdalena Alvarez.
El tema de las infraestructuras en la Val d'Aran, está llegando a límites que rozan la vergüenza. Estamos perdiendo competitividad respecto a otras zonas (Cerdanya, Aragón, Sierra Nevada...), en gran parte debido a lo difícil que es llegar hasta nuestro valle.
Os pongo un ejemplo del viernes pasado cuando salí por la mañana hacia Barcelona.
Primer obstáculo: se había hundido la carretera en el Parador, cosa que todos sabíamos que pasaría, no hacia falta ser Ingeniero de Caminos. 15 minutos parado hasta que me decidí a dar la vuelta e irme por el camino de la Ribera.
Segundo obstáculo: 10 minutos detenidos por el cambio de guardarailes, curiosamente a una semana de las elecciones europeas.
Tercer obstáculo: Como en Barcelona es puente, desvío por la Panadella, debido a una chapuza de la A2 inaugurada a toda prisa por el Ministro Cascos.
Cuarto obstáculo: Como parece que Catalunya se reduce al área metropolitana, colas kilométricas a la altura de Esparraguera por la construcción del 4º Cinturón, allí si que invierten.
Pero para colmo, a la vuelta, a la altura de Montmaneu: Cartel de 80km/h, a los 10metros cartel de 50 km/h y debajo un radar. En definitiva casi dos meses cortada la carretera más transitada de España y encima nuestros “queridos” Mossos a recaudar. Ya os digo que si alguien vino a la Val para este puente, se le habrán pasado las ganas de volver.
Lo más grave es que estamos intentando dar un turismo de calidad y desestacionalizar el mismo, mientras desde el estado no se repara una carretera que está apunto de desmoronarse. Mención aparte merece la carretera desde Salardú hasta Baqueira, competencia de la Generalitat y que todavía estamos esperando una solución al mal estado actual.
Perdón, todavía me dejaba un ejemplo. Un domingo cualquiera de este invierno, una cola descomunal antes del Bruc, una zona en obras durante más de 4 meses. ¿Sabéis lo que decían los carteles en vez de avisar de las retenciones?: " A MontserratperMonistrol". Eso si, no les toquéis la Moreneta. Ya me explicareis quien demonios va a Montserrat a las 10 de la noche, en pleno invierno y después de los desprendimientos que hubo.
Lo más curioso de todo es que para ir a esquiar a Aragón o a la Cerdanya, autovías y carreteras de primera. ¿Motivos? No quiero ser malpensado, pero quizás deberíamos preguntarnos de donde es el Secretario de Infraestructuras y donde tienen la segunda residencia la mayoría de políticos catalanes.
Ager siguec d'aqueri dies istorics entath nòste país. Per prumèr còp, demorem que sigue pas eth darrér, se hec ua narracion d'un partit de fotbòl en Aranés. Entà èster era estrea des dus narradors, Silvia Puértolas e Jordi Delaurens, era vertat ei qu'ac heren francaments ben. Dilhèu çò d'unic milhorable serie era qualitat de son, qu'evidentaments pas siguec colpa des dus comentaristes. Demorem qu'aguesta iniciatiua age contunhitat. Era mia mès sincèra felicitacion ad aguestes dues persones de Bossòst, a on eth fotbòl se viu coma en cap aute lòc. Entà acabar m'agradarie arrebrembar ua frasa deth prèmi Nobel Nelson Mandela: "Er espòrt a eth poder de transformar eth mon, d'inspirar, de júnher ara gent. A mès capacitat qu'es govèrns de desrocar es barrères raciaus."
Ben, ja hè quauqui dies que non escriuie en aguest blog. Calie dar quauque dia de gràcia ath "nau" alcalde. En aguest cas volerie felicitar ar equip de govèrn per méter en foncionament eth Plan d’Implantacion Psicomotritz (PIP), que prebotgèc e redactèc Unitat d’Aran. Aguest plan ère fòrça ambiciós, condaue tamb un circuit d’activitats entara Tresau Edat, encara que PP+CDA la redusit a quate “columpios” plaçadi en solan de Vielha. Demorem que pas s'arturen aciu, e contunhen en tot aplicar eth plan tau coma ac redigic UA. Çò de mès estonat ei que es instruccions d’utilisacion der equipament estan en catalan, ei estranh eth non deféner er aranés coma lengua veïcular e oficiau entà ua formacion que se definís coma Nacionalista Aranesa. D'aute carrèr les a traïsonat eth subconscient de filiau de CDC, o dilhèu ei que çò qu'impòrte ei eth poder ath prètz que sigue: un còp disfraçadi d'Aranesi, d'aute còp en tot pactar damb eth PP e fin finau en tot anar d'hèsta tamb es "jefes" entà Vic.
Llevamos ya bastante tiempo sin escribir, pero es que con tantos acontecimientos acaecidos durante este mes, la verdad era difícil tratar alguno y creo que más vale verlos con perspectivas.
Durante estos mes hemos tenido varios temas que deberíamos tratar:
1- La incapacidad del gobierno de Vielha e Mijaran para hacer frente a una nevada que en nuestro municipio se suele dar cada 5 años como mínimo.
Tardaron 24 horas en retirar la nieve de la travesía de Vielha. Ya no os cuento de las calles principales. Pero es que en las secundarias, a día de hoy, dos semanas después, todavía hay nieve que las hace intransitables.
También habéis podido ver los tradicionales montoncitos de nieve que se reparten por aceras y parques de todo el municipio. En fin un desastre monumental de un equipo de gobierno con tres personas a sueldo, no se sabe para que.
2- Los proyectos que está realizando el ministerio de Fomento sobre la N-230.
3- Las corruptelas y espionajes del partido que gobierna en Vielha e Mijaran, que por el momento tan sólo ha tenido como consecuencia la dimisión del ministro de caza, perdón, de justicia.
4- El segundo mes de incumplimiento del pacto entre el PP y CDA, y vamos a por el tercero.
5- La visita del extraterrestre Artur Mas, que no se enteró que los únicos que ponen palos en las ruedas de la nueva ley de Aran es su filial aranesa.
En definitiva muchos temas que espero tener tiempo de tratar en lo próximos días, si hace buen tiempo y se deshace la nieve, sino, tendremos que continuar quitándola.
Tamb eth Plan Estatau d'Inversion Locau, eth govèrn centrau vò reactivar era economia, encara qu'ei pòc, ei fòrça mès de çò qu'er Ajuntament de Vielha e Mijaran anauen a dedicar a inversions en 2009. Ath nòste municipi li an tocat lèu un milion d'euros. Aguesti sòs les ha repartit eth Ajuntament entre es nuclèus deth municipi segontes era sua poblacion. Nosati auríem establit autes preferéncies, coma per exemple destinar mès sòs a Escunhau e Casarilh; e a Aubert, Betlan, Mont e Montcorbau, per èster pedanies tamb mès d'un nuclèu. Mès açò ei un exemple clar dera pòca sensibilitat qu'a aguest Ajuntament tamb es pòbles deth municipi. En cada pedania se realizarà ua òbra, segontes es besonhs transmetudi pes sòns alcaldes. En Vielha caplòc es sòs s'invertiràn majoritàriaments ena adeqüacion des cuartels militars. Des d'Unitat d'Aran non mos semble mala idia, ja que continuen tamb ua linha ja començada quan governauem en Ajuntament. De totes formes, creiguem que se poirien auer dedicat sòs entà era implantacion de dipòsits de lordères sosterranhi, atau coma manifestàuem en nòste programa electorau. Demorem que es òbres se realizen, e encara que mos an informat tard e mau, dam eth nòste supòrt ath Ajuntament entà lo que calgue. En çò que tanh ath projècte dera N-230, parlaram aute dia. Sonque demanam responsabilitat a Convergéncia, en tot arrebrembar-les que encara non i a arren definit e qu'ara ei eth moment de trebalhar entre totes es administracions. Per cèrt, eth projècte de Viaducte per desús de Vielha, qu'ei ua des alternatiues plantejades, siguec plantejada pera Generalitat Convergent, atau que un shinhau de coeréncia. Erosaments aguesta alternatiua ei descartada peth Ministèri de Foment e peth Departament de Politica territoriau actuaus.
Hemos entrado en una etapa en la que todo vale. El Ayuntamiento de Vielha e Mijaran organiza una fiesta para fin de año en la carpa que hizo servir para la “exitosa” feria de Vielha Activa. Uno de los puntos más graves es que se publicita como Barra Libre, cosa que aunque no está prohibida por ley, incita al consumo desmesurado de bebidas alcohólicas, un hecho éticamente reprobable para una institución pública. Pero si no fuera suficiente, en la publicidad que se ha repartido por todo Aran se hace discriminación por razón de género. En pleno siglo XXI los miembros del gobierno del Ayuntamiento parece que todavía hacen diferencias entre sexos.
Esto por lo que respecta a la fiesta en si, pero hay muchos más puntos que creemos que no se han valorado bien:
1-La privación de más de 300 plazas de aparcamiento para las fiestas de Navidad, hecho que provoca un grave prejuicio a los sectores de restauración, comercial, hotelero y de ocio de Vielha.
2- Las molestias que provocará una fiesta que durará hasta las 7 de la mañana, afectando a cientos de vecinos, al hospital y a varios hoteles que el día 31 estarán a máxima ocupación.
3- El agravio para todos los locales de Vielha y del resto de Aran, que pagando sus impuestos y cumpliendo las normas, ven como desde una institución pública se patrocina un evento que lesa sus intereses.
4- ¿Qué imagen damos de nuestro país organizando botellones públicos, cuando lo que se está buscando es atraer un turismo de calidad?
5- ¿Qué beneficio se lleva nuestro municipio? ¿Alguien sale beneficiado de esta fiesta, quién y de qué manera?
6- Si la carpa puede abrir hasta las 7 de la mañana, ¿lo pueden hacer el resto de locales de ocio?
Desde el grupo de Unitat d’Aran en el Ayuntamiento de Vielha, mostramos nuestro rechazo a este tipo de actos y esperamos que el Ayuntamiento gobernado por el PP y convergencia, reconsidere este tipo de celebraciones.
En definitiva como ya se ha dicho alguna vez, que corra el Champagne, en este caso francés y del caro.
A guanhat era esperança, es desirs de cambi e era trencadura de vielhes estructures. Tot açò non aurie pas estat possible sense es "infantiles" aventures e desventures deth que segontes fòrça gent a estat eth pejor president dera istòria des Estats Units.
Ara se daurís ua naua estapa que demorem pas mos decebe ara gent qu'auem depausat es nòstes illusions en Obama. Ara ei eth moment de rebrembar es qui dèren supòrt a Bush en sòn "delirium tremens"; exacte me referisqui eth senhor Aznar e es sues visites ath "rancho" deth lèu expresident. Encara que fòrça destaquen qu'ei eth prumèr nere, perdon afroamerican, era vertat ei que a condar d'ara açò ja non serà notícia eth pròplèu còp que pas sigue un blanc, perdon caucásic, eth quau arribe ara presidéncia. Deishem de costat es prejudicis e ajudem toti a cambiar eth mon.
Donques ben, per sòrt o per desgràcia era vida continue, demori que a condar d’ara age er ànim un shinhau mes entà naut e que pogue escríuer tamb mes regularitat. Aué non e pogut tier mes e me cau díder bèra causa sus eth debat esteril e demagog que s’a daurit tamb eth tema der os. Veiguen es matins deth prepotent Josep Cuní era vertat ei que tot eth tema da pena. Sonque cau veir ara senhora Rahola diguen que es aranesi non auem dret a decidir, quina pena entà ua exmilitant independentista non reconeisher es drets deth nòste pòble. Estongui demorant poder veir eth video deth debat a on apareish Joan Estevez, pr’amor que sonque è pogut veir un resum. Mes çò de mes grèu a estat es preguntes que s’an adreçat ara audiéncia entà crear ua polemica entre territòris que jamès a existit. Era qüestion en concrèt siguec: “La permanencia de l’os al Pirineu s’ha de decidir al marge de la voluntat dels aranesos?” Ei ua vergonha que ua persona capable de hèr aguesta qüestion en sòn programa estongue en ua cadena publica. Mes açò non ei nau, eth senhor Cuní ja comencèc ua polemica territoriau tamb eth tema deth aigua pendent eth periòde de sequèra d’aguesta darrèra primauera. Alavetz s'ausèc a digue-li a un pages que degalhaue era aigua e que aqueth liquid element non ei pas sòn, senon de toti. Coma aranesi e des de es nòstes institucions s’aurien de demanar explicacions ath CAC. Encara que tanben podem començar era campanha entà era reintroduccion des lops en Collserola e era especiau proteccion des meduses en litoral de Barcelona, evidentaments condant tamb era opinion des sòns abitants. Ah!! E Fin finau, s'arregrairie qu'eth presentador quan tornese a entrevistar ath Sindic s'i adrece damb eth respècte que merite eth president d'un pais, eth nòste.
En prumèr lòc exprimir er immens sentiment de gratitud entà tota era gent que mos an acompanhat en aguesti moments tan tristi e que tant an demostrat eth sòn afècte e respècte ath mèn pair e era nòsta familha.
Coma solie díder eth men pare en es sòns darrèri dies: “que cau partir”. Siguec ua malautia fòrça longa e crusèla era que s’emportec a Jose María, encara que eth en cap moment perdec era esperança ena sua luta e la sostenguec enquiath darrèr sospir. Guanhèrem totes es batalhes que liurèrem contra eth càncer, mès ara fin perdérem era guèrra.
Eth sòn esperit tostemp serà ena montanha deth Pontet, en es nòsti lòcs secrèti a on tanti ceps auiem trapat, en sòn estimat huart e en tanti auti lòcs dera sua estimada Val. Mès sustot tostemp restarà viu en es còrs de tanta e tanta gent que l'estimaue e qu'atau ac demostrèren. Mentre toti plegadi mantenguam er rebrembe ena nòsta memòria, eth mèn pair contunharà viu.
"Ia" Ère ua persona de fòrtes conviccions e principis, un senhor d'ua integritat encomiable,d'ua simpatia innata e qu'ère erós damb es petites causes deth dia a dia. Mes çò de mès destacable siguec eth voler ajudar tostemp ara gent des des sues diuèrses facietes, tant des des sues responsabilitats publiques coma des des sues desparières faenes personaus e professionaus, en definitiva un senhor, ua bona persona e un melhor pair. Ère d'aquera classe de gent, cada dia mès escassa, que pas les importaue d'a on venguie cadun, senon entà on anauen.
Ère un òme qu’estimaue a Aran, a Vielha e ath Passeg a on passèc era sua sacrificadamès erosa vida.
Mès çò de mès important pas ei tot eth ben que realizèc ath long dera sua massa cuerta encara que plea vida, senon tot çò que li demoraue per hèr e aportar ath nòste país e ara sua gent. Entre d'autes causes gaudir deth sòn arrèhilh qu'ère era major illusion qu'auie.
En nòste còr tostemp demorarà er auer-li acompanhat pendent aguesti dus ans e ueit mesi de luta contra aguesta crusèla malautia e era satisfaccion d'auer estat damb eth enquia eth sòn darrèr sospir amassa damb fòrça dera gent que estimaue.
De vertat vos digui qu'eth uet qu'a deishat ei immens e jamès poderà èster aumplit de nau, encara que toti es que la estimerem sajaram de satisfèr-li pr'amor que sabem que des d'aguest lòc a on ei e qu'ei ath que van es bones persones se senterà erós e capinaut deth legat morau qu'a deishat.
De part de José Maria m'agradarie dar es mercés a toti es doctors, infermières, auxiliars e d’aute personau des espitaus que tan plan mos acuelheren pendent aguest temps. Tanben arregraïr ad aguesti amics incondicionaus que tant mos ajudèren e acompanhèren.
Me shautarie díder fòrça mès causes sus aguesta grana persona, mès creigui que toti es que la coneishéretz pas auetz de besonh que vos explique era classe de cavalièr que mos a deishat, atau qu'entà dà-li un comiat vos dèishi damb uns pòqui vèrsi des deth còr.
Que cau partir,
Non te cau patir,
Te demoram en Pontet
A on james seras solet.
En prumèr lòc volie desencusar-me per tant temps d'abandon d'aguest blog, mès circonstàncies personaus m'an obligat ad aguesta longa abséncia. Des dera distància tot se ve mès relatiu, mès se quauquarren demore clar ena enquèsta de junhsèga, ei qu'es ciutadans deth nòste municipi pas son d'acòrd que s'implanten zònes de parcatge de pagament. Erosaments semble qu'er ajuntament a hèt un acte de responsabilitat e a abandonat aguesta idèa, causa que celebram, pas son moments de hèr experiéncies quan era economia penge d'un hiu. En çò que tanh ath mes d'agost e cossent damb era pòca activitat dera equipa de govèrn, tamben nosati pausaram des nòstes enquèstes.